Abans que et peguen, pega.

De segur que tots hem presenciat alguna vegada com han dit a un xiquet menut que si li peguen s’ha de tornar. La veritat és que sempre se’ns ha dit que hem de pegar abans que ens peguen, que no hem de plorar i sovint es relaciona el tenir un comportament poc conflictiu en ser babau. Doncs bé, de tot açò anem a parlar avui en l’entrada de pigments didàctics, sobre el paper que juga l’educació que reben els xiquets i xiquetes a casa i quines conseqüències té aquesta als col·legis i instituts. També aprofundirem en l’enorme paper que els toca jugar als docents en aquests casos.

Però que és exactament?

En primer lloc és important aprendre a diferenciar els conflictes relacionals puntuals entre alumnes de l’assetjament escolar. El primer cas és totalment normal, ja que ens trobem en un entorn on els alumnes conviuen i treballen conjuntament durant una gran quantitat d’hores i poden sorgir diferències entre ells. En aquests casos alguns centres estan incorporant la figura del mediador. Es tracta d’alumnes que voluntàriament participen en un grup on se’ls ensenyen tècniques de mediació amb la fi d’ajudar a l’enteniment entre dues parts. La figura de l’alumne mediador s’està estenent cada vegada més i que aporta beneficis tant per a l’alumne que fa la tasca com per als seus companys.

Malauradament, aquest alumne no pot mediar entre els seus companys davant una situació d’assetjament, ja que aquesta no és una situació puntual, doncs parlem d’assetjament quan el maltractament verbal, físic o psicològic es repeteix en el temps.

Hi ha més assetjament escolar ara que abans?

No, l’assetjament escolar no és més freqüent en l’actualitat de lo que ho era abans, el que ocorre es que si el veiem i el denunciem més. Tal i com s’ha explicat al principi del text, l’assetjament escolar naix a les cases dels alumnes i les alumnes cada vegada que se’ls explica que mostrar empatia o amabilitat és sinònim de debilitat.

Al contrari del que habitualment es pensa, no existeix un perfil concret de víctima ni d’assetjador, però si podem veure com sovint s’utilitza el racisme, la homofobia, el classisme i el masclisme com a ferramenta d’àtac.

Quin paper juguen els docents?

A cada col·legi i institut existeix un protocol a seguir davant d’aquestes situacions, però llavors, per què tants joves han contemplat opcions dràstiques amb la fi d’acabar amb el seu assetjament? La veritat és que l’existència d’aquest no és suficient, de la mateixa forma que no és suficient dir que s’ha aplicat, aquest ha de ser efectiu i dut a terme correctament i en conjunt per tot el centre.

Fora d’aquest protocol el paper dels docents és fonamental, doncs, en ocasions són la figura adulta amb major presència en la vida dels seus alumnes. És per això que cal crear un clima de seguretat per a tots i totes a la vegada que es tracta de transmetre valors i es potencia la comunicació activa entre ells.

Malauradament tot l’esforç que poden posar els docents en aquest problema de vegades no és suficient, ja que el assetjador de 16 anys s’està llaurant des dels 6.

I vosaltres que en penseu? Penseu que amb més educació emocional i comunicativa podem evitar casos d'assetjament? Estem desitjant escoltar les vostres idees o experiències.

Com sempre, vos llegim.

L