CAP, Màster i ara...res?

Hola!

Benvinguts i benvingudes una setmana més. Aquesta entrada del blog ha hagut de ser una mica improvisada davant un succés que va tenir lloc ahir de vesprada. Com segurament ja sabreu tots els que formeu part de la comunitat educativa va eixir a la llum una noticia que suposa un gran canvi -un altre més en aquesta meravella de any excepcional que ens ha tocat viure- pel que respecta al panorama educatiu i docent.

Però anem directes al tema que ens ocupa. Ahir la ministra d'educació Isabel Celaá va anunciar que des del seu departament de govern que es van a flexibilitzar els requisits per accedir a la professió docent. Més concretament, aquesta mesura implica que es podrà accedir al cos de professors i professores sense el títol en el màster en educació secundària, mantenint intactes la resta de requisits. La ministra ha especificat que aquesta mesura serà de caràcter excepcional i limitada.

Com bé sabeu tots aquells i aquelles que heu cursat el màster aquest es centra en formar als seus estudiants única i especificament per a exercir com a docents. Per a açò aprofundeix en l’estudi de les distintes lleis educatives que s’han donat a Espanya, tècniques d’aprenentatge, psicologia i pedagogia, etc. És a més a més, un màster habilitant, és a dir, necessari fins el moment per poder treballar.

Com era d’esperar, va haver una onada de reaccions i ahir mateixa hi va haver una pluja d’opinions respecte a aquest anunci, amb el qual, quasi dóna la impressió que es té com a objectiu desprofessionalitzar -encara més- la professió.

NO HI HA SUFICIENTS PROFESSORS?

Aquesta és la principal qüestió que se’ns acudeix quan llegim aquesta modificació dels requeriments per a formar part de la professió docent. Esperem que ens esteu llegint alguns interins, opositors i estudiants del màster i vos convidem a reflexionar sobre aquesta pregunta.

La realitat és que si, en algunes comunitats existeixen una sèrie d’especialitats on manquen professionals per a impartir algunes assignatures, com ocorre -des de fa anys- en el cas de Llengua i Literatura Valenciana en el cas de la Comunitat Valenciana i en Matemàtiques a Catalunya i Madrid. És a dir, parlem d’especialitats concretes en comunitats concretes i tot i això, també ens trobem altres especialitats saturades de futurs docents que perfectament poden impartir alguna d’aquestes assignatures però que per la seua titulació no se’ls permet l’accés malgrat que si tenen els coneixements necessaris per poder impartir-les. Per això, des d’ací ens preguntem, no seria més efectiu ampliar l’oferta de titulacions que donen accés a aquestes assignatures amb manca de professors mantenint el requisit del màster com s’ha fet en el cas de llengua i literatura des de fa anys?

Llavors des d’ací ens agradaria saber que penseu d’aquesta nova mesura que s’ha pres des del govern central davant la necessitat de personal que hi ha actualment en la comunitat educativa. Penseu que serà efectiva?

Ens agradaria que ens deixeu als comentaris la vostra opinió, així com noves propostes, en cas que en teniu, que creieu que poden funcionar millor.

Vos llegim!

L.