Currículum, competències i EPVA

Després de la divertida proposta al post de la setmana passada sobre elements i creació d’imatges amb animals, hui canviem un poc de tema i reprenem la qüestió del sistema educatiu espanyol.

Si a la publicació del 14 d’agost, parlàvem sobre la delicada situació en la que es troben assignatures com l’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual (EPVA), hui aprofundirem en el perquè d’aquesta situació.

El motiu més significatiu és (com apunta I. Aguirre) l’escassa flexibilitat de l’escola com a institució, que podem veure a través de la implementació de la llei d’educació, així com la manera en la que s’articulen les diferents assignatures. Cal doncs, fixar-se en la base del sistema, on trobem el currículum que determina l’estat, i que F. Hernández defineix com:

(…) el Curriculum Estatal que, de manera oficial, tiene el objetivo de regular y determinar el contenido de lo que se ha de enseñar en las escuelas y de cómo se ha de evaluar (..) y también (…) determina cuándo y cómo estos contenidos han de ser aprendidos por los alumnos.

(Hernández, p.24, 1995)

Aquesta és la finalitat amb la que es va crear el primer currículum en la LOGSE de 1985, i que encara hui defineix el seu funcionament. Així el govern estableix certes obligacions curriculars, mentre deixa a les autonomies decidir la resta d’aspectes. A més també es compta amb el Projecte Educatiu de Centre (PEC) que dona certa llibertat als centres per a implementar les directrius marcades. Així finalment, cada docent decideix com aplicar-ho tot a les seues classes.

Però, com s’organitzen les assignatures?

Per a respondre aquesta pregunta cal entendre com s’organitza el currículum educatiu de l’ensenyament obligatori. Actualment, i des de la LOE (2006), el currículum està estructurat per competències bàsiques dintre de les quals es programen les diferents assignatures. Aquesta llei ho determina a l’article 6: “(...) se entiende por currículo el conjunto de objetivos, competencias básicas, contenidos, métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una de las enseñanzas reguladas en la presente Ley”.

Per a entendre millor el concepte de competència, és necessari saber d’on bé. Naix arran de les proves PISA (iniciativa presa des de la OCDE), que comencen avaluant els i les estudiants a nivell internacional en tres àrees definides: lectura, matemàtiques i resolució de problemes.

Aspecte cridaner, el fet que siga una entitat internacional de finalitat econòmica, l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) qui marque les bases del sistema educatiu, i no una d’esperit docent.

No es pot eludir reflexionar sobre l’objectiu últim de l’ensenyament, que sembla ser crear treballadors/es professionals (amb les característiques que demanda el mercat), per sobre d’educar ciutadans/es lliures, d’esperit democràtic, crític i constructiu.

Segons l’informe DeSeCo (p.3, 2003) de la mateixa OCDE: “Una competencia es más que conocimientos y destrezas. Involucra la habilidad de enfrentar demandas complejas, apoyándose en y movilizando recursos psicosociales (incluyendo destrezas y actitudes) en un contexto en particular”.

Dit d’altra manera, suposa la combinació d’habilitats, coneixements, actituds, emocions i aspectes socials, per a fer una acció eficaç. Basant-se en açò, defineixen les tres competències bàsiques en les que es fonamenta el currículum educatiu, a saber:

1. Utilitzar les ferramentes de forma interactiva.

2. Interactuar en grups heterogenis.

3. Actuar de forma autònoma.

Al currículum educatiu d’Espanya, en concret i en l’actualitat, açò es tradueix en set competències clau:

1. Competència lingüística.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3. Competència digital.

4. Aprendre a aprendre.

5. Competències socials i cíviques.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

7. Consciència i expressions culturals.

Es veu clarament que cap competència fa al·lusió directa a l’ensenyament de l’EPVA; és més, en la mateixa web del Ministeri d’Educació i Formació Professional on es poden consultar aquestes set competències, podem llegir: “Se potenciará el desarrollo de las competencias Comunicación lingüística, Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología”.

Aquesta actitud es veu reflectida en el tractament que reben la resta d’assignatures, que en el cas de l’EPVA, la relega a una assignatura quasi desapareguda del currículum. Qüestió sobre la que ja en 2003 Agirre comentava:

(…) con frecuencia nos encontramos que son los propios diseños curriculares, configurados por el magnetismo que sobre ellos ejercen los ciclos superiores, los que muestran más una preocupación por preparar al alumnado para superar las posteriores pruebas de acceso y selectividad que por proporcionar una formación sólida a los escolares.

(Agirre I., 2003b)

En la mateixa línia, el docent i investigador F.J. Sánchez Concha, quan parla de la seua pròpia experiència com a docent d’EPVA en l’etapa de secundària, deixa clar que en la situació actual es insostenible, i impossibilita que l’alumnat aconsegueixi els objectius d’aprenentatge marcats:

En el ámbito de la Plástica, el área de conocimiento en la que me muevo, resulta claro que el nivel de desmotivación con el que nos encontramos viene generado, en parte, por el papel secundario que han ocupado dentro del currículo de Enseñanza Secundaria este tipo de asignaturas “humanísticas”, traducido en el escaso número de horas que se le dedica a esta asignatura, Educación Plástica y Visual, que ha quedado reducida en ciertos cursos a tan solo un módulo semanal, por lo que resulta imposible desarrollar todos los contenido e implicar y motivar correctamente al alumnado en aspectos sencillos y transversales.

(Sánchez Concha F.J., 2008)

Quina conclusió que podem traure de tot açò? Potser siga que el mercat i l’economia no deuen mesclar-se en l’educació. El millor seria que una entitat independent, i totalment focalitzada en l’ensenyament de qualitat fóra qui dissenyés l’estructura educativa del país, per tal d'aprofitar al màxim els recursos disponibles i posar en pràctica els nous paradigmes educatius. Tot i que aquest canvi no és senzill (i necessitaria el recolzament de totes les parts), si és necessari.

Com ho veieu vosaltres? Volem conèixer les vostres conclusions, i també els vostres dubtes. Vos llegim als comentaris!

R.