Les dones artistes al segle XXI

Com ja sabeu estem fent un cicle de publicacions al blog sobre dones, donat que aquest mes es celebra el dia contra la violència de gènere. Aquest serà l’últim d’una seguida de posts molt interessants, i que de segur ens obrin un poc més la perspectiva per a comprendre l’art i la societat humana.

Vos convidem a llegir els post anteriors, per a entrar en matèria: Artemisia, Les pintores valencianes i el seu paper com a dones i Cossos normatius i comunicació audiovisual.

Hui volem fer una ullada ràpida a quina és la situació real que viuen les dones artistes en ple segle XXI. Amb aquesta finalitat, i per tal de emmarcar-nos en la societat espanyola, anem a centrar-nos en el museu del Prado (Madrid).

Segurament haureu sentit a parlar de l’exposició “Invitadas” del Prado.

Una exhibició que s’enalteix com a colpidora e innovadora, i que vol posar l’èmfasi en la figura femenina. Però, és així veritablement?

La primera dada que cal tenir en compte és que les obres exposades són del propi fons del museu, i que la gran majoria mai no havien estat exhibides. Açò ja ens dona una idea del difícil que és, ha sigut i serà la situació de les dones artistes, i les seues obres.

Després, també és força important remarcar com esta plantejada l’exposició. Aquesta esta dividida en dos parts. En la primera, cert és que s’exposen obres d’artistes molt remarcats, i que ens serveix com a introducció parlant de la situació de la dona en el temps en que les pintures van ser fetes, però cert és també, que totes són de factura masculina.

Sí, la primera part de l’exposició es tracta d’una introducció (a mans d’artistes masculins) per a vorer i entendre millor la segona, que és on es veuen les obres de les dones artista que declama el cartell. Hi ha doncs que vorer 9 sales, d’obres esplèndides i molt il·lustratives sobre la situació de la dona en el segle XIX, i que ens ajuda a entendre el perquè aquestes obres no eren quasi exposades, per a arribar a les altres 9 sales on s’exposen les obres de factura femenina.

Com a colofó, el nom de l’exposició, que fa referència a que les obres de dones al segle XIX eren exhibides succintament i ràpid, si es que ho eren.

No obstant, no deixa de ser irònic el fet que es tracte també d’una exposició temporal que després tornarà les obres als calaixos del Prado.

Tot i que és cert que el Prado està fent un bon esforç per donar lloc, temps, visualització i repercussió a les obres de mans femenines, també és cert que li queda molt per fer. Una idea meravellosa, veritablement útil i colpidora, seria que inclogueren les obres que ara exposen de manera temporal, en la seua exposició permanent. Seria una fantàstica manera de donar lloc a l’art femení i integrar autènticament tots els artistes de cada època, sense tenir en compte si per aquell temps eren o no exposades les seues obres.

Per a acabar, vos convidem a vorer aquest vídeo del canal de YouTube “El arte por el arte”, en el que una visitant de l’exposició ens parla de com ho va viure, i el seu propi punt de vista.

Vosaltres com ho veieu? Avançem?

R.

Imatges:

1. Falenas - Carlos Verger Fioretti (1920)

2. Autoretrato - Élisabeth Vigée Le Brun (1790)