El cinema, el gòtic i Notre Dame.

Recordeu la primera vegada que vau tenir contacte amb l’art?

És molt probable que no la recordeu perquè aquesta es sol donar quan encara som molt menuts a través del cinema.

El cinema és un medi artístic excepcional que representa l’art i la cultura en constant interacció, amb la qual cosa s’ha manifestat com una de les manifestacions visuals més complexes i completes.

Si analitzem detingudament les pel·lícules podem descobrir llenguatge artístic així com representació de grans obres i artistes.

Si encara teniu dubtes sobre el poder que té el cinema per a educar en art des de Pigments Didàctics anem a fer un recull d’obres que de segur conegueu i de les que podem extreure una gran quantitat de recursos visuals i artístics.

Llums, camèra i acció!

El jorobado de Notre Dame.

Amb aquesta pel·lícula infantil basada en la novel·la de Victor Hugo tota una generació de xiquets i xiquetes ens vam desplaçar a la ciutat de Paris del segle XIX, més concretament a les portes i l’interior de la catedral de Notre Dame. Com a resultat, aquesta catedral gòtica està present a l’imaginari col·lectiu de tota una generació, coneguent-la per dins i per fora fins i tot aquells que mai hi han estat.

Però tal i com s'ha esmentat al principi, la presència d'elements artístics famosos no ho és tot. En aquesta pel·lícula també trobem una excel·lent utilització dels colors i els plànols.

Llavors, sovint es pot veure com el color roig s'associa al jutge Frollo, que representa un personatge bròfec amb males intencions i tèrbol, mentre que el purpura s'associa a la figura femenina de la pel·lícula: Esmeralda.

De la mateixa forma al llarg del film podem observar com s'usen els plànols per a transmetre les sensacions que reben els personatges. Aquests es treballen per a fer que l'espectador empatitze amb els protagonistes. És per açò que tenim sensació de vulnerabilitat davant de l'oració d'Esmeralda en Notre Dame, o de por quan Frollo entona la cançó Fuego infernal en que condemna a la gitana a mort si no accepta el seu amor.

És clar, si voleu gaudir de totes les aportacions artístiques que es donen en aquesta pel·lícula tant a nivell artístic com de llenguatge i emocional haureu de veure-la de nou. Mai és tard per a revisionar un clàssic.

I vosaltres que penseu? Se vos ocorren més pel·lícules que ens eduquen artisticament? Si ens les deixeu en comentaris podem analitzar-les en un futur.

L.