Les pintores valencianes i el seu paper com a dones
- pigmentsdi
- Nov 13, 2020
- 3 min de lectura
"Ser dona artista ha sigut –i encara és– una dificultat afegida en el reconeixement de la vàlua artística"
Bon dia, bona vesprada i bona nit! Hui tractarem un tema enllaçat amb el blog del dia 23 d'octubre "Les dones escultores valencianes", aquesta vegada presentarem a unes pintores valencianes amb un treball exquisit però que són recordades per altres coses relacionades amb la seua vida personal.
Comencem amb una dada curiosa, en el Museu del Prado a Madrid hi ha aproximadament 1200 obres exposades, sent només tres signades per dones, més concretament per una dona Sofonisba Anguissola (Itàlia, 1532-1625). Podem concloure que 3 de quasi 1200 obres és una quantitat bastant xicoteta i una mica ridícula per als temps actuals tenint en compte les grans artistes que hem tingut i tenim en l'àmbit espanyol. A continuació us presentem a tres pintores valencianes.
Manuela Ballester
Us introduïm una mica en la seua vida personal i professional de manera breu. Va nàixer a València en 1908. El seu pare va ser Antonio Ballester Aparicio, escultor imatger i professor de l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València.
Amb tan sols catorze anys, va ingressar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles matriculant-se en l'especialitat de pintura. Al llarg dels seus anys va fer diversos treballs de disseny de figurins de moda, treballs gràfics en la revista valenciana Estudis, així com nombroses exposicions. Es va casar amb Josep Renau.
Com podem observar ha produït gran quantitat d'obres i moltes d'ella reconegudes pel seu gran art, però si busquem el seu nom en Google notícies, tan sols en la primera pàgina apareixen notícies amb titulars com: "Manuela Ballester, la dona que va estimar a Renau" de *Valenciaplaza o "Renau renaix en Sant Marcelino".
En aqueixa època ser artista era difícil, però si a més eres dona i de dretes es complicava fins i tot més, i per si fins i tot quedara un mínim àpex de reconeixement al seu art, la personalitat irresistible del seu marit va acabar convertint-la en "dona de".
Elisa Piqueras
Va nàixer a Albacete en 1912, però es va formar a València en l'art de la pintura i l'escultura. Elisa Piqueras Lozano va formar part d'un grup efervescent d'artistes valencians que tenen a la parella Renau-Ballester com a gran emblema. Es va casar amb Juan Renau, germà de Josep Renau, i per tant és encunyada de la nostra anterior artista. La seua obra està marcada per les grans vivències de la seua vida, exilis i guerres.
En el seu exili a Mèxic treballa en publicitat comercial i fent cartells per a la indústria del cinema. Precisament, l'arribada massiva de refugiats republicans espanyols a Mèxic va coincidir amb una etapa de desenvolupament del cinema nacional mexicà gràcies a noms com Luis Buñuel, Luis Alcoriza i Julio Alejandro. No obstant això, Piqueras es reclouria bona part del temps en la seua llar, atenent tasques domèstiques.
A la seua tornada a València va començar treball en Gràfiques València, però poc després va contraure una malaltia que la portaria a la mort amb tan sols 62 anys.
Si fem el mateix que amb Manuela Ballester i busquem el nom d'Elisa Piquer a la secció notícies, de 10 notícies en la primera pàgina només fan referència a l'artistes dues d'elles.
Amparo Segarra
Amparo Segarra Vicente naix a València l'any 1915. Es muda a França on realitza els seus estudis, torna a Espanya i es casa, amb l'esclat de la Guerra Civil es muda a Barcelona per a posteriorment tornar a França, per circumstàncies polítiques fuig juntament amb el seu marit a Llatinoamèrica, en el viatge coneix a Eugenio Fernández Granell amb qui contraurà matrimoni després de divorciar-se del seu marit.
La seua vida artística comença en els anys 50, i la seua obra es basa és collage, la major part els realitza a Nova York a partir de l'any 1956. En aquestes obres predominen tres temes: la dona, els contractes culturals i cronològics i la denúncia de les opressions, les injustícies i les desigualtats. Però la vida d'Amparo va estar conduïda en la seua major part per l'activitat artística del seu marit.
"Mor Amparo Segarra, la vídua del pintor surrealista Eugenio Granell" aquest és el titular que no trobem de la seua defunció, sempre condicionada pel nom i el pes del seu marit, igual que les anteriors artistes.
Aquests són només tres casos de dones artistes, però la mateixa història es pot trobar en moltes més artistes, coneixes a alguna que la seua obra o el seu reconeixement aquest relacionat amb el seu marit?
Fins ací el blog de hui, ens llegim la setmana que ve!
Adéu!
C.
Comments